Una primera aproximació als conceptes

La idea de la metasupervisió sempre m’ha suggerit aquella imatge entorn de, MÉS, més amunt, més ampli, que permet arribar més enllà, que abasta alguna cosa més, que en pot veure més, etc…..

En un primer moment, la idea de la Metasupervisió em remet a la idea de la supervisió de la supervisió, i com a tal, a aquell procés reflexiu en què un supervisor revisa la seva pròpia pràctica supervisora ​​amb un professional supervisor més experimentat. I en aquest primer enquadrament, també hi podria tenir cabuda el supervisor o coach en formació, aquell que s’està formant i com a tal, practicant a la seva nova activitat supervisora, i per la qual rep l’acompanyament d’un supervisor experimentat.

Des d’aquesta primera aproximació, la Metasupervisió podria englobar, en primera instància, aquestes dues dimensions: la primera més centrada en l’acompanyament professional, i la segona més enfocada en allò formatiu i l’aprenentatge.

Des d’un segon nivell d’anàlisi trobem algunes característiques que dibuixen certes diferències entre les dues dimensions, i que, alhora, concreten encàrrecs, funcions i objectius diferents per a cadascuna, atorgant-les entitat suficient per si mateixes i definint així, àmbits d’actuació diferents. Per això es diferencien la metasupervisió i l’acompanyament professional, de la supervisió docent i el seu caràcter formatiu i pedagògic.

La Metasupervisió

Així com en la supervisió, l’objecte d’anàlisi és la pràctica del professional o tècnic amb els seus usuaris, la Metasupervisió se centra en la pràctica del supervisar, és a dir, com el supervisor exerceix la seva pròpia pràctica supervisora, les seves intervencions, la seva relació amb la persona supervisada, les dificultats que apareixen en el procés, els límits i aspectes ètics, etc. Tot això defineix un procés sistemàtic, de reflexió, aprenentatge i desenvolupament professional i personal on el metasupervisor acompanya, confronta i recolza; tot aquest procés permet la comprensió i la millora contínua de la pròpia pràctica de la supervisió i el coaching.

En relació amb les funcions i competències de la metasupervisió, destaco 4 que les emmarco en les següents dimensions:

1. Competència supervisora

• Millora i desenvolupament d’habilitats, coneixements i recursos per exercir millor la funció supervisora.
• Integració de la teoria i la pràctica, la seva interpretació i aplicabilitat.
• Saber en quin marc conceptual i de referència ens movem i a partir del qual elaborem les nostres hipòtesis.

2. Pràctica reflexiva:

• Reflexionar sobre la pròpia manera de supervisar com a mètode bàsic d’aprenentatge i desenvolupament de la supervisió.
• Analitzar què fa el supervisor (decisions, intervencions, …), per què ho fa i com ho fa (estil, relacions, comunicació, …), què li passa (creences, emocions, reaccions, …), i quins efectes tenen les intervencions en la persona supervisada, és clau per entendre l’impacte de les nostres accions.
• Importància d’oferir una mirada més reflexiva a la persona supervisada perquè aprofundeixi en la tasca.
• Donar nom i paraula a l’emoció i la vivència amb l’objectiu de fer real allò que viu i sent i que l’orienti a l’acció.

3. Interacció i relació supervisora:

• Revisar i comprendre la dinàmica que es produeix entre el supervisor i persona supervisada.
• Importància d’observar la interacció en els aspectes psicològics i de l’entorn que condicionen el subjecte supervisat: intervencions, bloquejos i resistències, relació amb el client, allò que experimenta en aquest procés, què hi aporta, etc.

4. Identitat professional:

• Créixer en el rol de supervisor, fomentar una major consciència del propi estil i maduresa professional per anar integrant de manera harmònica i coherent la personalitat i la professionalitat amb el rol professional.

La Supervisió docent

La finalitat de la supervisió docent se centra en la seva funció formativa i pedagògica, i té lloc en aquelles persones que s’estan formant en supervisió o coaching i/o aquelles que duen a terme algun programa de perfeccionament o reciclatge professional. Aquesta realitat defineix l’encàrrec i una gran part de les seves funcions específiques.

Entre les seves funcions, competències i finalitats, persegueix:

• El desenvolupament professional, personal i del rol del supervisor
• Dissenyar el procés de supervisió docent, els seus objectius i aprenentatges a assolir;
• Garantir un espai de reflexió pràctica i autoreflexió, connectant teoria i pràctica.
• Estructurar el procés amb un contracte que clarifiqui l’encàrrec i el mateix procés, i assegurar així la capacitat d’assenyalar i analitzar la meta objectiva, observable i mesurable, així com l’avaluació i la qualificació del mateix procés.

En qualsevol cas, la metasupervisió i supervisió docent, més enllà de les característiques i particularitats, són dos processos que persegueixen i permeten la creació d’entorns de:

• Reflexió, aprenentatge, experiència i desenvolupament professional i personal
• Connexió i integració de teoria i pràctica per la capacitació i desenvolupament competencial
• Emoció, vivència, intuïció
• Relació, comunicació i interacció
• Comprensió i anàlisi i de les diferents perspectives presents en tot procés de supervisió, respecte el client o supervisat, el supervisor i les seves intervencions, la relació entre supervisat i supervisor, allò que experimenta el supervisor respecte al procés realitzat, i allò que aporta aquest a la metasupervisió o supervisió docent per a la seva reflexió i aprenentatge.
• Assumpció de la identitat i responsabilitat professional i personal, i desenvolupament del rol professional, a partir de l’autoconsciència i l’autoconeixement de la pràctica supervisora.

Per finalitzar dues idees clau:

En primer lloc, la interacció entre Rol, Professionalitat i Personalitat explica i dota de contingut la pràctica professional: el Rol entès com la funció professional que una persona assumeix dins d’un context o àmbit determinat, defineix què se n’espera, quines responsabilitats ha d’assumir i quins límits ha de respectar; la Professionalitat, entesa com la manera com la persona exerceix el seu rol amb competència, coneixements, qualitat, experiència, criteri professional i ètica; i la Personalitat, entesa com la manera particular de ser, pensar i sentir i de relacionar-se, inclou els valors, les creences, les emocions i les actituds de la persona.

I en segon lloc, la importancia que en funció del grau de congruència i harmonia que hi ha en aquesta tríada, més autèntica, genuïna i veraç serà la nostra pràctica professional.

Lluís Toledano, octubre 2026